“Cie ie pa liejer?
Ø Liejer descëida emozions,
fej pensé, memorisé y paradlé, svilupé inant pensieres, sburdla a n pensé
plu lerch ma nce plu sot y à n gran pëis tl svilup dla personalità.
Ø Liejer ie na scola dl
pensé, ajache per ntënder n scrit muessa la letëura o l letëur savëi da
taché adum nfurmazions nueves cun l savëi che la/ël à bele.
Ø Mutans/mutons che ie tl
crëscer muessa mustré artenienza, pazienza y cunzentrazion canche i se dà
ju cun n liber.
Ø L liber nes mët a
cunfront cun realtà nia cunesciudes y situazions nueves, nes mustran su
deplù manieres de se astilé, y ie perchël nce n mesun de sozialisazion.
Ø Liejer ie la miëura
maniera de mparé.
Ø Liejer ie n aiut per l
svilup linguistich. Tuedes à desmustrà tlermënter che chiche liej truep à
n majer lessich (cunësc plu paroles).
Ø Da no desmincë: liejer
ie bel!
Ø Liejer gëura i uedli y
slergia i ëurijonc, purtan a capì miec i autri.”
(Barbara y Hermann Pitzer –
Praxis in der Schulbibliothek)