Leitbild

 

 

Hauptseite

Urdinamënt de bibliotech

La bibliotech dla Direzion raionela dla scola ladina de Urtijëi ie metuda adum da doi biblioteches:

-        la bibliotech dla scola elementera tla streda Scurcià n.10 (che se cruzia nce di libri per la scola elementera de Runcadic);

-        la bibliotech dla scola mesana A. Vian tla streda Rezia n.301.

 

Nosta bibliotech de scola pieta na bela gran vela de libri tla trëi rujenedes tudësch, talian y ladin, cie che ie na richëza che nes desferenzieia da truepa autra biblioteches de scola. Oradechël iel nce libri nglëisc.

 

“Cie ie pa liejer?

Ø      Liejer descëida emozions, fej pensé, memorisé y paradlé, svilupé inant pensieres, sburdla a n pensé plu lerch ma nce plu sot y à n gran pëis tl svilup dla personalità.

Ø      Liejer ie na scola dl pensé, ajache per ntënder n scrit muessa la letëura o l letëur savëi da taché adum nfurmazions nueves cun l savëi che la/ël à bele.

Ø      Mutans/mutons che ie tl crëscer muessa mustré artenienza, pazienza y cunzentrazion canche i se dà ju cun n liber.

Ø      L liber nes mët a cunfront cun realtà nia cunesciudes y situazions nueves, nes mustran su deplù manieres de se astilé, y ie perchël  nce n mesun de sozialisazion.

Ø      Liejer ie la miëura maniera de mparé.

Ø      Liejer ie n aiut per l svilup linguistich. Tuedes à desmustrà tlermënter che chiche liej truep à n majer lessich (cunësc plu paroles).

Ø      Da no desmincë: liejer ie bel!

Ø      Liejer gëura i uedli y slergia i ëurijonc, purtan a capì miec i autri.”

(Barbara y Hermann Pitzer – Praxis in der Schulbibliothek)

 

Tenian cont di pensieres dessëura cunscidrons nosta bibliotech de scola coche luegia da mparé tresora y per si mpurtanza fundamentela da no pensé demez.

 

 

Nosta bibliotech de scola se tol dant:

-         de crì ora y cumpré do libri y media nueves - tla cater rujenedes nseniedes - adatei al’età y a cie che l vën nsenià,  che fej ueia de liejer, y libri per maestri per l nseniamënt,. De cataloghisé, nventarisé y njenië ca i libri da pudëi i mpresté ora;

-         de tenì davierta la bibliotech l plu che la va;

-         de ti judè ai maestri a ti fé cunëscer ala sculees/ai sculeies la bibliotech acioche i sebe da se deriejer canche i chir velch;

-         de cunsië chiche chir libri o fej tuedes y dé nfurmazions sun i media da garat.

-         de crì adum libri, fé prejentazions y.n.i. sce i maestri s’l damanda;

-         de mëter a jì manifestazions o proiec che feje crëscer la ueia de liejer;

-         de pité n ambient da se n sté saurì, ulache n va gën a liejer,  y  de mëter ora i libri y autri media che n i tol ca gën.

 

 

I maestri dà na man a mpresté ora i libri, vën cun de bona idees y juda a lauré ora y realisé proiec dla bibliotech de scola.

 

Di lëures dla bibliotech se cruzia dantaldut la bibliotecara o l bibliotecar nciariei dala Provinzia, debereieda cun derientes de bibliotech o maestres / maestri nciariei dala scola, se tenian ai criters de chësc urdinamënt.

 

Acioche l lëur te bibliotech vënie fat cun cumpetënza y sibe for ajurnà iel da jì regulermënter a cursc, seminares y ancuntedes (dantaldut chëi metui a jì dal Ufize biblioteches y liejer).

 
La Direzion raionela de scola ladina sëurantol i custimënc dla bibliotech de scola, nce tres cuntribuc dla Ntendënza Ladina o autri cuntribuc straordineres.