COCHE LA DOLOMITES
SE À AUZÀ DAL MER Y DAL GRËM DLA
TIERA.
La Dolomites ie zeche
de particuler di crëps sëura dut l mond. Les ne ie
nia mé sëules tla richëza de si formes y
culëures, ma les ie nce scialdi nteressantes n con' de
si storia.
La Dolomites ie l resultat de muvimënc tetonics scialdi
stersc, che à sburdlà su dan zirca 80 milions
de ani la ciadëines de crëps plu cunesciudes dla
tiera, danter chëstes nce la Dolomites. L fonz de sas
antich ie unì sfrant adum y auzà su cun la
vëtes de sas, che fova sëuravia.
FURMAZION DLA DOLOMITES
TRES I CËNC MILIONS DE ANI
Dan 234 milions de ani ie chisc raions unic curii da n gran
bel mer tler y ciaut. Chësc mer ti semiova al mer dal
didancuei ntëur la ijules dl Caribich cun n grum de
banc y ijules da curei, a forma de cërtl (atoi). Tres
la esplojions de vulcans, che ie unides do, ie l fonz dl mer
unì curì da de gran chëutres de lava
scura y l ie nasciù n grum de ijules vulcaniches.
Gran pert dla fauna y flora, drët rica, ie nscì
unida desdruda.
Cun l passé di ani
se à chësc mer for plu y plu suià su.
Chësc ie suzedù dan 225 milions de ani. L mer
puech sot à purtà pro al svilup de n grum de
sortes de pësc y di prim retii, che vivova sun la tiera
fërma. |