a

LA STORIA DLA GEOLOGIA DLA DOLOMITES

a

COCHE LA DOLOMITES SE À AUZÀ DAL MER Y DAL GRËM DLA TIERA.
La Dolomites ie zeche de particuler di crëps sëura dut l mond. Les ne ie nia mé sëules tla richëza de si formes y culëures, ma les ie nce scialdi nteressantes n con' de si storia.
La Dolomites ie l resultat de muvimënc tetonics scialdi stersc, che à sburdlà su dan zirca 80 milions de ani la ciadëines de crëps plu cunesciudes dla tiera, danter chëstes nce la Dolomites. L fonz de sas antich ie unì sfrant adum y auzà su cun la vëtes de sas, che fova sëuravia.

 

FURMAZION DLA DOLOMITES TRES I CËNC MILIONS DE ANI
Dan 234 milions de ani ie chisc raions unic curii da n gran bel mer tler y ciaut. Chësc mer ti semiova al mer dal didancuei ntëur la ijules dl Caribich cun n grum de banc y ijules da curei, a forma de cërtl (atoi). Tres la esplojions de vulcans, che ie unides do, ie l fonz dl mer unì curì da de gran chëutres de lava scura y l ie nasciù n grum de ijules vulcaniches. Gran pert dla fauna y flora, drët rica, ie nscì unida desdruda.

Cun l passé di ani se à chësc mer for plu y plu suià su. Chësc ie suzedù dan 225 milions de ani. L mer puech sot à purtà pro al svilup de n grum de sortes de pësc y di prim retii, che vivova sun la tiera fërma.

aa

Dan 224 milions de ani se à l mer inò auzà y l ie jit sëura l paluch ora, ulache l se à abinà adum de gran megalodontesc.

Dan 210 milions de ani (Trias) se à furmà sun l fonz dl mer de gran mudli de sablon y de mauta. La tempratura se à auzà y l ie deventà plu tume. Nscì ti pitova l mer n bon post per viver a n grum de pitli tieres.

Dan 185 milions de ani (amesa l Tëmp dl Iura) se à l fonz dl mer arbassà de mile metri : tl mer vivovel dantaldut i gran moluscs, coche i amonic. Chisc sedimënc cueceni y rics de amonic ie cunesciui sciche « Cueciun amonitich ». Sun chisc se à pona furmà crëps scherpënc grijes nia drë auc. Chisc se à mantenì nchin al didancuei. N ti dij « Puezmergel » o « Marne del Puez ». Do tremoc stersc y autri muvimënc tetonics se à furmà n raion, che ova na costa nia regulera y n grum de valedes sotes y parëies ërc, che cialova ndrëdrë ju sul mer. Oradechël fovel n grum de ruves che menova sasc y tiera tl mer.

A chësta maniera se à furmà da n 25 mil. de ani ( tl Tëmp dl Terzier ) i crëps plu jëuni dla Dolomites, che vën tlamei "Conglomerat dl Monte Parei" cun n mescedoz de sasc turonc cun sablon, alghes, croses de tieres dl mer y dënz de pësc periculëusc.

de reviers

inant