L prim scultëur dai
sanc y auteresc ie stat Marcion Vinazer de
S.Crestina. Marcion
Vinazer ie nasciù tl ann 1622.
Ël à mparà a ziplé a Persenon dal
mòster Rafael Barath y à tló
giapà la zaignes da scultëur tl 1650. Pona iel jit a sté sun
si puscion, Pescosta. Sies
de si mutons à mparà a ziplé da d'
ël . Ëi
ziplova dantaldut sanc. Doi
de si fions, Martin y Demëine, ie dopro mo jic a Unieja
a mparé miec si ert.
Autri descendënc de
chësta familia ie jic ora per l mond y se à fat
n bon inuem pra la Chëurt Mperiela de Viena, fajan
bedaies cun pultrëc y nce blasons, y tla Spania cun de
biei gran lëures scarpelei tl sas.
Lëures di fredesc y
pere Vinazer ie da udëi tl Museum de Gherdëina, tl
Tiroler Volkskunstmuseum de Dispruch, tl Museum für
Österreichische Volkskunde a Viena, tla dlieja de
S.Antone a Urtijëi, tla scola d'ert de Sëlva, tla
dlieja de S.Crestina, te curtina a Tluses y te ngrum de
autra dliejes dl Adesc Aut. |


|
L autere ora Albions de
Laion, chël de Cëifs, chël de San Ivuere a
Bulsan, l autere baroch tla dlieja da Sacun ie unic fac dai
fions de Marcion Vinazer. Per gaujons de segurëza ie
ngrum de sanc di Vinazer, che fova dant tla dlieja da Sacun,
unic metui tl Museum de Gherdëina. Te dlieja iel
mé plu la copies.
Tla berstots di Vinazer ie
nce unic nseniei ju lerneri, che ie deventei de bon
scultëures. La
dinastia di Vinzer à duminà la vita artistica
de Gherdëina nchin tl 1800. |