a

I VINAZER: I PRIM SCULTËURES DAI SANC Y AUTERESC

a

L prim scultëur dai sanc y auteresc ie stat Marcion Vinazer de S.Crestina. Marcion Vinazer ie nasciù tl ann 1622.
Ël à mparà a ziplé a Persenon dal mòster Rafael Barath y à tló giapà la zaignes da scultëur tl 1650.
Pona iel jit a sté sun si puscion, Pescosta. Sies de si mutons à mparà a ziplé da d' ël . Ëi ziplova dantaldut sanc. Doi de si fions, Martin y Demëine, ie dopro mo jic a Unieja a mparé miec si ert.

Autri descendënc de chësta familia ie jic ora per l mond y se à fat n bon inuem pra la Chëurt Mperiela de Viena, fajan bedaies cun pultrëc y nce blasons, y tla Spania cun de biei gran lëures scarpelei tl sas.

Lëures di fredesc y pere Vinazer ie da udëi tl Museum de Gherdëina, tl Tiroler Volkskunstmuseum de Dispruch, tl Museum für Österreichische Volkskunde a Viena, tla dlieja de S.Antone a Urtijëi, tla scola d'ert de Sëlva, tla dlieja de S.Crestina, te curtina a Tluses y te ngrum de autra dliejes dl Adesc Aut.

a

a

L autere ora Albions de Laion, chël de Cëifs, chël de San Ivuere a Bulsan, l autere baroch tla dlieja da Sacun ie unic fac dai fions de Marcion Vinazer. Per gaujons de segurëza ie ngrum de sanc di Vinazer, che fova dant tla dlieja da Sacun, unic metui tl Museum de Gherdëina. Te dlieja iel mé plu la copies.

Tla berstots di Vinazer ie nce unic nseniei ju lerneri, che ie deventei de bon scultëures. La dinastia di Vinzer à duminà la vita artistica de Gherdëina nchin tl 1800.

de reviers

inant