N adrova:
- 150 g de farina
- 2 ueves
- ¼ de liter de lat
- na preja de sel
- uele da praté
Fé jù na pasta cun la farina,
ueves, lat y sel. Mëter mpue de uele te na fana y curì l
fonz dla fana cun pasta. Lascé praté l amlet da
tramedoi pertes, pona l taië su te pitli toc cun l mueser. La farina
de furmenton ie scura y plu grovia, ma dà truepa sustanza y la ie plutosc
pesocia, perchël devënta nce l ribl plu grove y dur de chël
de farina de selin.
Drët bon da maië leprò ie compot de mëiles o autra
versura y sulza.
L furmenton ne ie nia na planta zitia, la
ne adrova nia n fonz scialdi rich per crëscer, ma nosc luesc massa
alauta ne la lasciova nia plu madurì. Purmpò cujinovi
plu dagiut sun nosc mejes scialdi spëisa de furmenton, dala bales,
jufa, ribl ala tëurta. Nscì suzedovel che paures da Laion,
S.Piere, che ova de biei gran ciamps de furmenton, ma degna pastura
per si bestiam, se marciadova ite de lascié vel tier a pastura
pra luesc de nosta jënt, contra l paiamënt de 1-2 sté
de furmenton da d’autonn.
Cun chësc barat ova nosc antenac l mesun de giamië uni tant
la spëisa fata de orde y siëla cun chëscta sort da blava
tan rica da sustanzes de gran nutrimënt.
